Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Pepe Beúnza: «Estem perdent la por a un ritme extraordinari».

El Punt Avui. Logotip.El Punt Avui. Dilluns, 4 de novembre del 2019.

Política.

Barcelona. Dilluns, 4 de novembre del 2019, 2 hores.

Pepe Beúnza.
Primer insubmís polític a l’Estat espanyol.

«Estem perdent la por a un ritme extraordinari».

«Hem d’omplir les presons i haurem guanyat, com va passar amb la lluita dels insubmisos».

«Cal començar a desobeir lleis injustes».

«L’Estat va boig perquè surti una ETA catalana, no hem de caure en la trampa de la violència».

«Estem perdent la por a un ritme extraordinari». Foto: Josep Losada.
«Estem perdent la por a un ritme extraordinari». Foto: Josep Losada.

Mestre del pacifisme.

Va néixer a Jaén, però fa més de 30 anys que viu a Catalunya. Va ser, el 1971, el primer objector de consciència del servei militar espanyol. Va anar a la presó per haver defensat les seves idees pacifistes i va compartir captiveri amb membres d’ETA, anarquistes i comunistes. Dels debats constants que mantenien, en va sortir reforçada la seva convicció que la no-violència no només és la forma de lluita més noble, sinó també la més eficaç. L’Estat va suprimir la mili 30 anys després, el 2001.

Laia Bruguera. Barcelona.

«La policia no és el nostre enemic, és l’esquer per desviar-nos dels nostres objectius».

Va ser el primer jove que va entrar a la presó per haver-se negat a fer la mili, però quan trenta anys després el govern va anunciar que suprimia el servei militar obligatori, va tenir poc temps per celebrar-ho, perquè llavors començava la lluita contra la guerra de l’Iraq. «Els fronts no s’acaben mai», ironitza Pepe Beúnza pocs dies després d’estrenar la campanya d’autoinculpacions d’Òmnium Cultural.

–Per què ha presentat al jutjat una denúncia en què diu que també ha de ser jutjat per l’1-O?–

–L’autoinculpació és un acte que prové de la no-violència i es basa en un principi de la desobediència civil que diu que si un govern empresona gent justa, el lloc de tota persona justa és la presó. La sentència és una venjança i per això interpel·lem els jutges perquè s’adonin que estan col·laborant amb una situació injusta. Això, si es fa sol, té un sentit de dignitat personal, però si es fa de manera organitzada i col·lectiva, pot canviar un govern.–

–Molta gent diu que ja no té por. Fins a quin punt és cert?–

–Hem après a superar la por en funció d’un valor més gran que és la dignitat personal. I això crec que ho hem aconseguit, perquè signar aquest paper suposa un desafiament a uns jutges que hem vist que són molt cruels i poderosos. Hem avançat molt i a un ritme extraordinari, i això és molt important, perquè la força de les restes de franquisme que queden al poder és la nostra por. Si la perdem, nosaltres tenim el poder.–

–Defensa que estem preparats per passar a una nova fase de la lluita no violenta. On som i on hauríem d’anar?–

–Sempre hi ha d’haver diàleg, perquè tots els conflictes s’acaben amb negociació, i si no n’hi ha s’ha de denunciar, que és el que estem fent ara. Però la propera etapa és la no-cooperació i també la desobediència civil. Quan un mecànic de Reus es va negar a arreglar el cotxe al policia que havia atonyinat els seus veïns l’1 d’octubre, el van acusar d’un delicte d’odi, però no era cert: era no-cooperació.–

–També seria el moment dels polèmics boicots?–

–Hauríem de promocionar, ja des d’ara, les empreses que ens agradaria que fossin un model per a la república. I després pot venir el boicot i accions més contundents. El consum responsable és clau. Per què hem de comprar productes a empreses que donen diners al Partit Popular o a la Fundació FAES o a les que parlen malament de nosaltres?–

–Quines accions més es preveuen dins d’aquesta etapa?–

–En les fases més avançades de la lluita no violenta, centenars de persones van a la presó. Per això cal passar a l’etapa de la desobediència civil. S’escull una llei injusta, com la mordassa, i es desobeeix. Si ho fa una persona sola és testimonial, però si es fa en grup té una força extraordinària. És el que van fer Martin Luther King als Estats Units i Gandhi a l’Índia.–

–Però aquí lluitàvem per alliberar nou persones. La solució és continuar engrossint la llista?–

–No explico teories, ho vam veure amb la lluita dels insubmisos. En el moment en què 20.000, 30.000, 40.000 joves estaven disposats a anar a la presó, es va acabar el servei militar obligatori, el van haver de treure perquè no podien superar aquesta força.–

–I qui no vulgui assumir el risc?–

–N’hi ha molts que estan preparats per a un acte tan heroic com la presó, però els que no, que denunciïn, que els facin costat, que facin propaganda, que construeixin república... Hi ha feina per a tots.–

–Qui ha de dirigir aquestes accions de desobediència civil?–

–Tenim un problema gran a Catalunya, que és que no hi ha unitat d’acció i coordinació. L’avantatge és que les respostes són diferents i originals, i això dificulta la repressió. A mi m’agraden més les organitzades i dirigides, però la realitat no va cap aquí i ens hi hem d’adaptar.–

–Diu que el que la violència policial d’aquest dies demostra és que l’Estat no sap reprimir accions no violentes.–

–Primer hi va haver tot un moviment de provocació i infiltrats i d’aprofitar la ràbia per crear un espai d’aparent violència. A partir d’aquí, l’Estat ja està legitimat per obrir caps a cop de pilotes i porres. La policia no és el nostre enemic, és l’esquer per desviar-nos dels nostres objectius. És un tema que s’ha de discutir molt, perquè en el moment en què entrem en aquesta trampa, ells ja poden practicar tota la violència repressiva que tenen preparada.–

–El preocupa que es vagi per aquest camí?–

–Em preocupa perquè és el que està buscant el poder des de fa molt temps; estan bojos perquè surti una ETA catalana, per això hi ha aquesta repressió als carrers, aquestes condemnes tan altes, per això s’agafen joves i se’ls acusa de terrorisme sense trobar res... Per sort la gent està aguantant molt bé. Però si has vist com donaven cops de porra al teu fill, et venen ganes d’agafar les pistoles; aquest és el drama terrible que hem d’evitar.–

–El drama del País Basc.–

–Sí, però és que no es van tornar bojos de sobte i tota una generació va començar a matar gent. Hem d’estudiar com surt ETA i per què. L’aparell repressiu va estar contentíssim de com va acabar tot, i aquí intenten que sigui el mateix i ho hem d’evitar.–

Enllaç de l’entrevista original en català:

https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1690329-estem-perdent-la-por-a-un-ritme-extraordinari.html


Enllaços relacionats:

38 idees força per avançar en una estratègia civil noviolenta que faci front a usurpacions de les institucions o cops d'estat i a agressions exteriors o ocupacions territorials. Gene Sharp.

La revolta pacífica (1). Entendre l’estratègia de la no-violència. Eduard Peris i Xavier Carmaniu.

La revolta pacífica (2). Gandhi i la perseverança de la no-violència. Eduard Peris i Xavier Carmaniu.

La revolta pacífica (3). Sèrbia: Dotze joves tomben la dictadura de Milosevic. Eduard Peris i Xavier Carmaniu.

La revolta pacífica (4). Solidaritat: les dones invisibles de la resistència no-violenta polonesa. Eduard Peris i Xavier Carmaniu.

La revolta pacífica (i 5). Què s’amaga darrere la història de Rosa Parks? Eduard Peris i Xavier Carmaniu.

La revolta pacífica. L'home que tombava dictadures amb llibres: Gene Sharp (1928-2018). Eduard Peris.

Pepe Beúnza: «Quan vols canviar una societat injusta i violenta has d’assumir riscos i un d’ells és la presó». Surtdecasa.cat.

Lluís Fenollosa: «El conflicte que es guanya per la força sempre rebrota». El Periódico de Catalunya. Gemma Tramullas.

Perquè cal portar un llaç groc. Pepe Beúnza.

Les múltiples cares de «la nostra sal». Lluís Planas Herrero.

Comentaris sobre l'1-O. Pepe Beúnza.

Pepe Beúnza: «Si no fos per la desobediència civil, encara seríem a les cavernes».

Carta a un policia armat. Lluís Maria Xirinacs.

Acte de record del llegat de Xirinacs al barri barceloní de la Sagrada Família.

Brussel·les «si l'Estat impedeix l'1-O».

La defensa civil noviolenta. Gene Sharp (pdf i epub).

Martí Olivella explicant la defensa civil no violenta en el programa «Tot es mou» de TV3. 3-4-2018.

Vaga de fam per Catalunya. Diari de vint-i-un dies. Lluís Maria Xirinacs (pdf).

L'espectacle obsessiu. Diari de presó-I/1974. Lluís Maria Xirinacs (pdf).

Entro en el gran buit. Diari de presó-II/1975. Lluís Maria Xirinacs (pdf).

La no-violència en la pau i en la guerra. Mohandas Karamchand Gandhi. Introducció: Lluís Maria Xirinacs.

Documents sobre assemblees de Lluís Maria Xirinacs (índex).

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte