Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Del pacifisme a la lluita no violenta.

Lluita no violenta.cat. Logotip.La via cívica, pacífica i democràtica –manifestacions i votacions– ha permès construir un moviment transversal inèdit, i passar en pocs anys del 14% al voltant del 50% de suport a la independència. El pacifisme sí ha servit. L’1-O de 2017 aquesta via fou superada per un acte de desobediència civil que suposà l’inici d’una nova via, la de la lluita no violenta que, sense negar la via anterior, vol forçar el diàleg polític gràcies a la confrontació no violenta.

La confrontació no violenta, en primer lloc renuncia a la violència com a forma de lluita política, no sols per ètica, –cal coherència entre mitjans i fins–, no sols per evitar la repressió legal indesitjada que comporta, sinó també per eficàcia –la violència situa la lluita en el camp on l’estat te les de guanyar–.

Però la confrontació no violenta, en segon lloc, és bàsicament l’art de crear dilemes a l’adversari –com fou l’1-O–, en què faci el que faci –tant si deixa fer com si reprimeix–, sempre surt afeblit; un art de portar la iniciativa, de sorprendre, de convertir la repressió en un bumerang, de centrar les accions en una estratègia compartida que mereixi assumir els riscos que puguin comportar.

L’arsenal de la lluita no violenta no sols és la protesta, també ho és la no-cooperació (deixar de col·laborar «legalment» en tots els pilars de poder de l’adversari), la creació de sobiranies, de poders alternatius (enfortir el propi teixit social, econòmic, polític...) i, en darrer terme, d’exercir la desobediència civil per deslegitimar les lleis injustes, tot assumint-ne les conseqüències i posar en evidència la seva crueltat.

La lluita no violenta té unes actituds, uns principis, unes tàctiques diferents tant de les de la lluita electoral com les de la lluita violenta. Cal conèixer-les, entrenar-les i, sobretot, practicar-les.

Tota acció ha de tenir un objectiu assolible, coherent amb l’estratègia general que enforteixi el moviment i que l’acosti a l’objectiu final. L’activisme no porta enlloc. No podem continuar fent accions simbòliques assenyades ni substituir aquestes per accions arrauxades, unes i altres sense objectius i sense estratègia compartida.

La millor pràctica és una bona teoria; la millor acció és una bona estratègia. Aquesta és l’única prioritat. Més enllà que el Tsunami ens sorprengui amb accions no violentes contundents, tenim com a país, com a organitzacions, com a ciutadania... el deure pendent d’acordar democràticament uns objectius compartits i una estratègia per assolir-los.

Dediquem les acampades, les trobades del dia de reflexió, les reunions habituals de les organitzacions a fer aquesta reconversió de la via pacífica a la lluita no violenta: objectius compartits, estratègia adequada, formació i entrenament per accions amb objectius assolibles i coherents.

Condicionem els partits que votem, aportem propostes a les nostres organitzacions, gestionem les nostres emocions –frustració, ràbia, por...– per assumir els nous riscos que inevitablement hem de córrer.

Si la colossal energia, manifestada amb diverses formes no violentes per gent de totes les edats, la concentrem en un nou repte compartit que toqui el «moll de l’os», podrem donar un nou gran pas en l’inacabable camí de la llibertat.

Martí Olivella. Marxa de Figueres a Puig de les Basses. Divendres, 1 de novembre de 2019.

https://www.lluitanoviolenta.cat

Vídeo de la intervenció:

https://youtu.be/UP0fDgSx1fs

Enllaç de l’article original en català:

https://lluitanoviolenta.cat/posts/del-pacifisme-la-lluita-noviolenta-marti-olivella


Enllaços relacionats:

38 idees força per avançar en una estratègia civil noviolenta que faci front a usurpacions de les institucions o cops d'estat i a agressions exteriors o ocupacions territorials. Gene Sharp.

La revolta pacífica (1). Entendre l’estratègia de la no-violència. Eduard Peris i Xavier Carmaniu.

La revolta pacífica (2). Gandhi i la perseverança de la no-violència. Eduard Peris i Xavier Carmaniu.

La revolta pacífica (3). Sèrbia: Dotze joves tomben la dictadura de Milosevic. Eduard Peris i Xavier Carmaniu.

La revolta pacífica (4). Solidaritat: les dones invisibles de la resistència no-violenta polonesa. Eduard Peris i Xavier Carmaniu.

La revolta pacífica (i 5). Què s’amaga darrere la història de Rosa Parks? Eduard Peris i Xavier Carmaniu.

La revolta pacífica. L'home que tombava dictadures amb llibres: Gene Sharp (1928-2018). Eduard Peris.

Pepe Beúnza: «Quan vols canviar una societat injusta i violenta has d’assumir riscos i un d’ells és la presó». Surtdecasa.cat.

Lluís Fenollosa: «El conflicte que es guanya per la força sempre rebrota». El Periódico de Catalunya. Gemma Tramullas.

Perquè cal portar un llaç groc. Pepe Beúnza.

Les múltiples cares de «la nostra sal». Lluís Planas Herrero.

Comentaris sobre l'1-O. Pepe Beúnza.

Pepe Beúnza: «Si no fos per la desobediència civil, encara seríem a les cavernes».

Carta a un policia armat. Lluís Maria Xirinacs.

Acte de record del llegat de Xirinacs al barri barceloní de la Sagrada Família.

Brussel·les «si l'Estat impedeix l'1-O».

La defensa civil noviolenta. Gene Sharp (pdf i epub).

Martí Olivella explicant la defensa civil no violenta en el programa «Tot es mou» de TV3. 3-4-2018.

Vaga de fam per Catalunya. Diari de vint-i-un dies. Lluís Maria Xirinacs (pdf).

L'espectacle obsessiu. Diari de presó-I/1974. Lluís Maria Xirinacs (pdf).

Entro en el gran buit. Diari de presó-II/1975. Lluís Maria Xirinacs (pdf).

La no-violència en la pau i en la guerra. Mohandas Karamchand Gandhi. Introducció: Lluís Maria Xirinacs.

Documents sobre assemblees de Lluís Maria Xirinacs (índex).

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte