Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Incerteses i combats.

Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny. Logotip.La Sitja del Llop. Novembre del 2019.

Editorial.

Incerteses i combats.

Fent una llambregada a la situació general del món, no resulta difícil advertir que estem en un moment particularment complicat de la història de la Humanitat.

Mirem cap al costat que vulguem veiem situacions similars: governs reprimint els seus pobles, agressions continuades contra les llibertats individuals i col·lectives, amenaces feixistes contra les minories i els més desfavorits, espoli dels recursos naturals dels països més pobres, tirania de la banca mundial i dels poders econòmics especulatius, indecisions i traïcions dels dirigents polítics.

També és cert, però, que paral·lelament, es pot palpar el creixement (diríem que el ressorgiment) del combat democràtic. Tant se val si és un moviment per la llibertat més ampli, per l’oposició a les tiranies, per la negativa a permetre l’arrabassament de les terres i dels recursos naturals, o en favor de l’augment de la consciència relativa als danys ambientals provocats per un sistema econòmic que roba als més pobres i a les altres espècies (en definitiva, del naixement d’un moviment mundial per la justícia ambiental).

Per sort, aquest ressorgiment ens aporta algunes esperances de ruptura amb el model que està duent el món a la seva liquidació i provocant una situació d’emergència climàtica, entre altres desastres ecològics i socials. Ens fa pensar que encara hi ha possibilitats d’actuar, de denunciar que l’objectiu no ha de ser el creixement econòmic, sinó «la conservació de la natura i el benestar de les persones»1 , tal com assenyalen científics de renom mundial, que ja fa temps treballen per una economia del decreixement2 .

Malgrat tot, no deixem de veure que hi ha qui es vol aprofitar d’aquesta situació de turbulència i de confusió. Són els mateixos que atien una part de la població a descarregar les seves frustracions contra aquells que acostumen a ser els més desfavorits d’aquesta història (sempre hi ha algú a qui fer culpable, tret dels mateixos culpables). Són els mateixos que s’aprofiten de l’erari públic per fer negocis privats, els que es beneficien de la indefinició de les lleis per engegar projectes perversos, encara que tinguin efectes negatius sobre la natura. Són els que espremen i retorcen la legalitat fins als límits, per donar cobertura als seus negocis i als seus interessos espuris.

Per això, malgrat el desconcert i la incertesa, seguim endavant vers els nostres objectius. Intentant desenvolupar el concepte de «preservació de les funcions de la Naturalesa». En conseqüència: vigilem, estudiem i analitzem els projectes que s’amunteguen sobre els espais «protegits», presentem mocions, aportem al·legacions, proposem lleis i seguim reivindicant. I, si cal, sortim al carrer, o a la carretera, i a les places de les viles.

Ara, després de tres anys de pressionar l’Administració ambiental, cansats de tanta inoperància, hem presentat la nostra proposta a la Mesa del Parlament de Catalunya, per tal que es debati i s’aprovi una llei que protegeix el Montseny de debò.

No afluixem, no ens rendim, assumim el repte de ser guardians del territori, dels territoris. Com a persones que som, tenim l’obligació de cuidar-lo i protegir-lo, de salvaguardar les espècies, els medis i els recursos que no poden ni han de ser malmesos per a benefici d’uns quants que fa temps que han deixat de respectar res, tret dels seus dividends.

Hem entès, de bell antuvi, que la lluita per la plena llibertat, per la justícia democràtica, per la igualtat, per l’autodeterminació i per la defensa del medi ambient són parts indestriables de la mateixa lluita comuna per l’autèntic progrés de la Humanitat.

Consell de Redacció de La Sitja del Llop.
Novembre de 2019.

Web de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny:

http://www.salvaguardamontseny.cat


Notes:

1Vegeu per exemple. El decreixement als parlament, a Demà serà un altre dia (Una vida fent economia ecològica i ecologia política). Martínez-Alier, Joan. Icària editorial, SA. Barcelona, 2019.

2De l’anglès degrowth, o décroissance en francès.


Enllaços relacionats:

1969: saludar l’Ebre. Xavier Garcia i Pujades. El Punt Avui+.

La Sitja del Montseny. Què passa al Montseny?

Incendis forestals. Joan Baiget i Solé. El Punt Avui+.

Manifest fundacional de la plataforma per a la defensa de Gallecs.

Reforestació. Experiència del Tirol italià.

Municipalització del sol. L'experiència d'Hongria.

L'home que plantava arbres. Jean Giono.

Municipalització i urbanisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte