Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Endolingüística.

El Banc d'Espanya sosté que la democràcia directa redueix un 8% la despesa pública.

El Confidencial. Logotip.El Confidencial. Diumenge, 19 de març del 2017. Economia. Opinió.

Els interessos generals s'imposen sobre els particulars.

El Banc d'Espanya sosté que la democràcia directa redueix un 8% la despesa pública.

Banc d'Espanya. Façana.

Si els interessos generals s'imposessin als particulars, la despesa pública es reduiria un 8%. Això és el que assegura un estudi del Banc d'Espanya sobre la democràcia directa.

Autor: Carlos Sánchez.
Temps de lectura: 3 minuts.
19-03-2017, 19h53'.

Què passaria si els ciutadans d'un municipi decidissin de forma directa les polítiques de despesa? La resposta l'acaba de donar el Banc d'Espanya, i la seva conclusió és que la despesa pública es reduiria un 8%.

La causa d'aquest estalvi té a veure amb el fet que en ser els ciutadans els qui decideixen la despesa, i no només els seus representants, marginen les elits que influeixen de manera directa sobre els alcaldes amb l'objectiu de defensar els seus interessos. O expressat d'una altra manera, la baixa qualitat de les institucions determina de forma rellevant les polítiques de despesa pública. Es tracta, per tant, d'un enfocament institucionalista, cada cop més rellevant en la ciència econòmica.

L'estudi l'ha realitzat l'economista Carlos Sanz, del servei d'estudis del Banc d'Espanya, i conclou que la democràcia directa porta a una «menor grandària» del govern local, reduint, al mateix temps, la despesa pública al voltant d'un 8%. En paraules de l'autor de l'estudi, sota la democràcia directa, la ideologia i la despesa van per separat.

L'estalvi té a veure amb el fet que en ser els ciutadans els qui decideixen la despesa marginen a les elits que influeixen sobre els alcaldes.

Segons les seves estimacions, els ingressos públics disminueixen en una quantitat similar i, per tant, no hi ha un efecte sobre el dèficit, sinó, sobretot, sobre la mida de la despesa pública. En la seva opinió, aquests resultats poden explicar-se mitjançant un model en el qual «la democràcia directa permet als votants imposar una menor despesa en interessos particulars». És a dir, els ciutadans influeixen de manera decisiva sobre determinades partides de despesa pública que només s'expliquen per la pressió de les elits locals sobre els partits polítics, capturats per minories influents.

Els càlculs de l'economista del Banc d'Espanya estimen que, si la mitjana de despesa municipal per habitant són 709 euros per càpita, la democràcia directa reduiria aquesta despesa en 57 euros. Una explicació d'aquesta evidència té a veure amb que la democràcia directa tendeix a convertir els ciutadans en més conservadors a l'hora de decidir sobre la despesa pública.

Caràcter deliberatiu.

De la mateixa manera, la democràcia representativa tendeix a establir una competència entre els dos principals partits de govern, la qual cosa pressiona a l'alça els nivells de despesa pública. Aquests resultats suggereixen que l'augment de la despesa en les democràcies representatives procedeix de tots dos partits. L'evidència ha demostrat que el caràcter deliberatiu de les reunions de veïns en què es decideixen les polítiques públiques permet als ciutadans gaudir de millor informació, la qual cosa pot revelar la inconveniència d'una determinada despesa pública.

L'experiència a Espanya de democràcia directa és limitada. Es redueix als consells oberts per a nuclis de veïns de menys de 100 habitants.

Ara bé, l'estudi sosté que una elit que prefereixi una política de reducció de la despesa pública, està en condicions d'exercir una major influència en les democràcies directes que en una de caràcter representativa. L'autor troba tres raons a aquest comportament a partir de l'experiència de Suècia. En primer lloc, l'absència de partits polítics en la democràcia directa, la qual cosa dificulta als ciutadans resoldre els seus problemes d'acció col·lectiva, com van demostrar els economistes Robinson i Acemoglu, aquest últim guardonat recentment amb el premi de Finances de la Fundació BBVA.

En segon lloc, són elevades les probabilitats que l'alcalde que presideix les reunions i elabora l'agenda pública sigui membre de les elits locals, i, en tercer lloc, hi ha una possibilitat alta que, en prendre les decisions en assemblees obertes, la capacitat d'intimidació d'aquestes elits sigui més gran.

L'experiència a Espanya de la democràcia directa és molt limitada. Es redueix als consells oberts –hereus de la tradició medieval– per nuclis de veïns de menys de 100 habitants, on les decisions es prenen després d'una deliberació, normalment al voltant d'un símbol municipal: un arbre centenari o un monument local. A Àlaba, per exemple, estan censats 334 consells oberts, si bé en països com Suïssa és on la democràcia directa –també en molts comtats de EUA– ha tingut històricament una major rellevància.

Enllaç de l'article original en castellà:

http://www.elconfidencial.com/economia/2017-03-19/democracia-directa-representativa-concejos-abiertos-gasto-publico-banco-de-espana-deficit-acemoglu_1351184/

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte