Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Endolingüística.

Monogràfic sobre monedes locals dels Quaderns Illacrua del Setmanari Directa, del 2 de maig del 2013.

Us informem d'aquest article que tracta de les monedes locals, alternatives i complementàries, ja siguin anònimes o nominatives.

Moltes propostes polítiques reivindicades per l'equip encapçalat per l'Agustí Chalaux (1911-2006) i en Lluís Maria Xirinacs (1932-2007), dins del Centre d'Estudis Joan Bardina, poden ser aplicades a nivells més reduïts que el de tota una comunitat geopolítica, ja sigui un estat sobirà amb moneda pròpia, o be una confederació continental de nacions també amb moneda pròpia com el que hauria de ser Europa o la Unió Europea. En el nostre cas, una població o una comarca poden habilitar una moneda local nominativa telemàtica capaç d'experimentar, en un àmbit més proper, una societat que disposi de suficient moneda com per dinamitzar la seva pròpia economia i alhora aplicar en aquest instrument les normes de transparència, privacitat i exigència de responsabilitat d'una moneda nominativa telemàtica capaç de servir eficaçment a la comunitat que va adreçada.

No cal, doncs, haver assaltat abans la Bastilla o el Palau d'Hivern per començar a viure més d'acord amb els propis principis. Hi ha aplicacions telemàtiques, fins i tot gratuïtes i de programari lliure, que ens permeten dur a terme projectes locals, que vagin confluint confederativament en projectes d'àmbit més gran.


Directa. Logotip.Directa. Setmanari de comunicació. Número 315. Dijous, 2 de maig del 2013.

Quaderns d'Illacrua, 148. Monedes amb valor.

Diuen que els «bitcoins», la moneda alternativa més de moda darrerament, cau en cotització al mateix temps que creixen les seves cerques a Google. Tot i ser una xarxa compartida, distribuïda i no centralitzada, la popularitat de la moneda ha crescut gràcies al seu anonimat i quasi secretisme, que ha fet que Wikileaks o ciberactivistes de tot el món la utilitzessin. No obstant això, també ha fet que molts narcotraficants en treguin profit per comprar i vendre droga de manera anònima. Aquest article, però, no tracta de secretismes, sinó del valor social –ben visible– de molts projectes que utilitzen monedes complementàries.

Oriol Agulló.

El 16 d'octubre de 1934, a Zuric, la Wirtschaftsring-Genossenschaft va posar en marxa la wir, una moneda sorgida per crear una xarxa d'ajuda mútua entre empreses que estaven en fallida. La iniciativa, que actualment continua activa i compta amb més de 60.000 empreses adherides que comercien entre elles amb wirs –fet que suposa posar en circulació milers de milions de monedes cada any–, ha demostrat que té un impacte macroeconòmic significatiu que ajuda a l'estabilitat de l'economia suïssa, especialment pel sector de les petites i mitjanes empreses.

El miracle de Wörgl.

La de Zuric, però, no va ser l'única experiència de l'època. Durant els anys de la Gran Depressió, en van aparèixer centenars als Estats Units, Àustria i Suïssa. Un cas paradigmàtic va arribar el juliol de 1932 a la petita població tirolesa de Wörgl. Michael Unterguggenberger, alcalde del municipi, va introduir una moneda local per fer front al progressiu empobriment de la població i a la desocupació, que assolia el 30%. Unterguggenberger es va adonar que la ciutadania no podia cobrir les seves necessitats per la manca de diners i va introduir els anomenats «bitllets d'assegurament de l'ocupació», un tipus de moneda sense interessos, que perdia l'1% del valor cada mes i es podia convertir en xílings austríacs a una taxa del 98%. Per evitar la taxa, la gent va començar a gastar ràpidament els diners que ingressava i, davant la por que es devalués la moneda, fins i tot pagaven els impostos municipals per avançat.

Unterguggenberger va aconseguir la plena ocupació en un any. Però el miracle de Wörgl va morir d'èxit quan més de cent municipis austríacs el van voler copiar i el Banc Central d'Àustria va pressionar perquè el govern prohibís la moneda. Poc temps després, la pobresa i la desocupació van tornar a Wörgl.

Les monedes locals avui.

Les monedes socials modernes van renéixer als anys 80 a Vancouver, el Canadà, amb els Local Exchange Trade Systems (LETS) i, més endavant, amb les Ithaca Hours, un bitllet que es va estendre per l'Amèrica Llatina, especialment a l'Argentina. A Europa, hem vist néixer les regio a Alemanya i diverses monedes locals a les transition towns. S'estima que, avui, hi ha prop de 10.000 monedes complementàries, moltes de les quals estan connectades a través del Community Exchange System, que disposa de 58 grups regionals. El juliol de 2012, es va fer la primera trobada de monedes socials i complementàries de l'Estat a Vilanova i la Geltrú i, el proper mes de maig, es farà la segona a Sevilla. Passant per la turuta vilanovina, a Catalunya, hi ha més de quinze monedes locals, moltes d'elles vinculades a les ecoxarxes que hi ha repartides per tot el territori.

Tipus de monedes locals.

Hi ha qui les separa en funció de la finalitat amb què han estat emeses i les classifica en vermelles, verdes o blaves.

Segons aquesta classificació, les monedes vermelles són les que tenen un impacte social que serveix per impulsar l'economia informal, és a dir, perquè el veïnat es faci favors o impulsi bancs del temps o xarxes d'intercanvi; les monedes blaves serveixen per potenciar l'activitat econòmica, és a dir, l'economia formal de la petita i mitjana empresa, amb un cert impacte macroeconòmic, com en el cas del wir; en darrer terme, trobem les monedes verdes, que són les que es creen per promoure comportaments ecològics.

Un exemple va ser la targeta NU-Spaarpass de Rotterdam, en circulació entre els anys 2000 i 2002, a través de la qual la ciutadania comprava en uns comerços ecològics adherits i obtenia descomptes per les botigues adherides o pels transports públics.

Fomentar-ne l'ús.

La majoria de monedes es basen en les oficials, però estan incentivades. Mantenen una equivalència d'1 a 1 entre el valor de la moneda social i l'oficial, però es penalitza el canvi a la moneda oficial o es bonifiquen les compres amb monedes locals a través de descomptes. N'hi ha d'altres que, com a Wörgl, aposten per l'oxidació, és a dir, perquè els diners vagin perdent valor amb el temps, per impulsar la circulació ràpida.


La «toreke».

L'any 2010, l'Ajuntament de Gent, a Bèlgica, va preguntar al veïnat de Rabot-Blaisantvest, una zona marginal i empobrida de la ciutat, quines necessitats calia cobrir pel barri. La gent es va decantar pels espais verds i els horts urbans. Amb aquesta demanda, l'Ajuntament va llogar uns horts urbans, que el veïnat havia de pagar mitjançant una moneda local, la toreke. Per aconseguir la moneda, s'havia de fer treball voluntari en activitats com la neteja o l'enjardinament dels carrers, cosa que donava dret a pagar el lloguer dels horts i servia per intercanviar productes ecològics, comprar bitllets de transport públic o aconseguir entrades pel cinema del barri. Actualment, el projecte es finança amb el pressupost que abans es destinava als serveis que fan les veïnes –prop de 50.000 euros– i s'ha calculat que cada euro invertit a través de torekes té un impacte tres vegades més gran que amb la moneda convencional.


Les «palmas».

Després de comprovar que la majoria de les persones de les faveles compraven fora d'aquest espai, el banc comunitari Banco Palmas del Brasil va posar en marxa, l'any 2000, les palmas, una moneda que volia impulsar la circulació de diners dins la favela per augmentar el poder del comerç local i generar ocupació i ingressos. Per fer-ho, van promocionar l'obtenció de crèdits en palmas per engegar petits comerços conduïts per residents i fer que es consumís dins les faveles. El projecte va tenir èxit i el govern brasiler va entendre que incentivava econòmicament una zona on no arribaven els reals, la moneda oficial del Brasil. Actualment, el país compta amb 103 iniciatives de monedes com les palmas, promogudes per l'administració a través de la Secretaria Nacional d'Economia Solidària del Ministeri de Treball i Ocupació.


D'on vénen els euros?

Els diners que presten els bancs no són els que les persones han deixat en dipòsit. Els bancs no creen diners ni dels beneficis ni dels dipòsits, sinó de la promesa de les persones de tornar els diners. Quan signem un préstec, ens comprometem a tornar els diners que ens han deixat amb un interès. El banc inventa uns diners dels quals no disposa i escriu la xifra al compte de la persona prestatària. Cada vegada que els bancs fan un préstec, multipliquen diners que no existeixen. Un banc, però, no pot crear diners, és el sistema bancari el que ho fa i, a través dels bancs centrals, s'imprimeixen bitllets que se cedeixen a les entitat perquè puguin donar diners a les persones que en vulguin treure. Cada banc central decideix quin tant per cent de diner real cal tenir a la caixa. Als Estats Units, és un 10%; a Europa, és un 2%, i, a la Gran Bretanya, legalment, no han de guardar res. Així doncs, si tothom vol diners al mateix moment... hi ha un problema: no hi ha prou diners.


Andreu Honzawa, politòleg, treballador de la fundació social Trade Organization (STRO) i expert en monedes complementàries.

«És prioritari que els diners que gasten les administracions s'inverteixin en l'economia local».

Andreu Honzawa. Foto: Pau Barrena.
Andreu Honzawa. Foto: Pau Barrena.

Quina és la tasca de STRO?

Fa projectes de monedes complementàries a través de la cooperació internacional i de la recerca i el desenvolupament de sistemes de microfinances.

Quins projectes ha desenvolupat?

Principalment un software, Cyclos, que permet que qualsevol persona creï una moneda. La idea és que tots els projectes que faci STRO passin per aquesta plataforma. Ara, però, estic fent un projecte europeu per impulsar monedes socials com a polítiques de promoció econòmica i de l'ocupació.

Com es desenvolupa un projecte de moneda social com a política pública?

Promovent el comerç local perquè la inversió de l'administració tingui més impacte en l'economia de la localitat. En temps de crisi, seguint la lògica keynesiana, el sector públic ha de gastar. Com més inverteix, més diners té la gent i més pot gastar. En un comerç globalitzat, és prioritari que els diners que gasten les administracions s'inverteixin en l'economia local.

No es mostren reticents les administracions?

Que l'Estat gasti en monedes locals i accepti el pagament d'un import en aquest sistema és difícil, sí. De totes maneres, hem aconseguit que, a Brixton i Bristol, a Anglaterra, una taxa pública es pagui a través d'un software que hem desenvolupat.

Això és legal?

Sí, és un sistema similar als vals de menjar que es donen a molts països. El primer que fem és veure quin mecanisme legal existeix i proposar una solució o una altra. Trobaríem exemples a ciutats com Toulouse. Allà, el projecte Sol Violette permet que una part del Pirmi, és a dir, del subsidi que reben les persones en desocupació, es rebi amb moneda local. Si hi ha voluntat política, es pot fer.

Com convenceu les administracions perquè ho facin?

Si parles de monedes alternatives, no et miren amb bons ulls perquè les lleis diuen que el Banc Central Europeu és l'únic que està autoritzat a emetre monedes. En canvi, si els parles d'un sistema de pagament digital innovador per al desenvolupament econòmic i de l'ocupació que utilitza les TIC, ho reben millor. En realitat, faràs el mateix, però ho planteges de la manera que ho volen sentir.

Sempre parlem d'utilitzar monedes complementàries a les convencionals?

Sí, penso que anem cap a la convivència de dues monedes, una de local per als productes locals i una de global per als productes globals. La nostra opció és implementar monedes per sectors o regions.

Hem de tornar a la pesseta, doncs?

No, cal conèixer com s'emet i quin model de diner tenim. Hi ha monedes de crèdit mutu, monedes que es basen en matèries primeres, monedes de valorització local o monedes basades en euros. Hi ha diferents models de monedes i d'emissions de moneda.

Les complementàries s'emeten i es basen de manera qualitativament diferent a l'euro i, des d'STRO, potenciem sistemes adaptats a realitats locals concretes.

Es tracta d'utilitzar menys l'euro?

Sí, serveixen per reduir la nostra addicció als euros. Tenim una gran dependència de les monedes d'uns bancs centrals que especulen amb els nostres diners i ens controlen. Difícilment podem eliminar la dependència dels grans organismes financers mundials, però sí que podem disminuir-la a través de comunitats amb sistemes monetaris propis.

Això pot ser una solució a la crisi de l'euro?

No es tracta de quedar-se dins l'euro o no; quan els euros es redueixen, les monedes complementàries serveixen per mantenir l'activitat econòmica de la regió, cobrir necessitats bàsiques i fer de buffer de l'economia de la zona. Des de STRO, volem implementar l'ús de monedes basades en euros per canalitzar els diners en un sistema de pagament digital que doni liquiditat als mercats en recessió.

És a dir, per fer arribar més diners aquí?

Exacte. Si poséssim més diners al sud d'Europa, això aniria molt bé als països com Itàlia o l'Estat espanyol, ja que hi hauria més diners i s'activaria l'economia i l'ocupació. No obstant això, no va tan bé als països del nord d'Europa, ja que faria pujar la inflació, és a dir, els preus. A través d'aquest sistema digital, el que faríem és crear una bonificació temporal per comprar als països en recessió i, així, activar les economies del sud d'Europa fins a tornar a l'estabilitat econòmica.


Creative Commons.Llicència Creative Commons.
Reconeixement No Comercial Sense Obra Derivada 2.5.

Sou lliure de copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra amb les condicions següents:

Reconeixement.Reconeixement. Heu de reconèixer el crèdit de l'obra de la manera especificada per l'autor o el llicenciador.

No comercial.No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra amb finalitats comercials.

Sense obres derivades.Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d'aquesta obra.

Quan reutilitzeu o distribuïu l'obra, heu de deixar ben clars els termes de la seva llicència. // Algunes d'aquestes condicions poden no aplicar-se si obteniu el permís del titular del dret d'autor. El dret derivat d'ús legítim o qualsevol altralimitació reconeguda per la llei no queda afectada per l'anterior. // Aquesta publicació té una llicència Creative Commons Attribution-NoDerivs-NonCommercial. Per veure una còpia d'aquesta llicència visiteu: http://creativecommons.org/licences/by-nc-nd/2.5/es o envieu una carta a Creative Commons. 559 Nathan Abbot Way, Stanford, California 94305, USA.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte