Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nou apartat:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

«Allà hi eren, tot i Twitter i Whatssap».

Bloc de Diego Sànchez Martínez. Dilluns, 2 d'octubre del 2017.

«Allà hi eren, tot i Twitter i Whatssap».

(Hi ha periodistes que honren la seva professió).

Persones esperant per votar al Centre Cívic Joan Puig i Elías de Sallent, Barcelona. Foto: Diego Sànchez.
Persones esperant per votar al Centre Cívic Joan Puig i Elías de Sallent, Barcelona. Foto: Diego Sànchez.

Vaig veure determinació i vaig veure enteresa. Vaig veure solidaritat i vaig veure alegria. I també vaig veure respecte, i vaig veure comprensió cap a la feina de la premsa espanyola (cosa difícil de veure aquests dies). Tot això vaig veure a Sallent, província de Barcelona. Al col·legi electoral del Centre Cívic Joan Puig i Elías es va poder votar. Unes 2.000 persones van introduir les seves paperetes a les quatre urnes de plàstic disposades per la Generalitat.

En aquest mateix col·legi també es va poder informar, sense pressions i «sense crits de manipulació». Es va poder explicar com una patrulla dels Mossos d'Esquadra va fer acte de presència per constatar que hi havia massa gent com per desallotjar i precintar el col·legi amb seguretat. Es va poder emetre en directe el vot de la diputada per la CUP al Parlament de Catalunya, Anna Gabriel. També va ser possible escoltar les seves valoracions sobre la jornada: «Agraïments als que han fet possible que la gent voti, lamentar les actuacions de la policia, i el convenciment que els resultats del referèndum seran vinculants», va dir Gabriel.

Guàrdia Civil i Policia nacional, mai no van arribar. Potser en els plans dels responsables del dispositiu mai no es va trobar l'actuar a Sallent. Però la por i la inquietud per l'arribada dels furgons, s'albirava en les constants mirades nervioses de la gent cap a la porta d'accés. A partir de primera hora de la tarda, la tensió era evident: «No abandonem l'entrada, no aneu a casa a dinar, si veuen poca gent, poden venir a precintar el col·legi», van cridar diverses vegades a través d'un megàfon.

La càrrega semblava segura. I allà hi eren. Famílies, nens, gent gran. Xerrant, compartint el menjar, jugant a la pilota, votant, esperant. Esperant potser a ser desallotjats a la força per la policia. A rebre cops, o empentes, en el millor dels casos. Però allà estaven. Llavors vaig comprendre que els valents eren ells. Les imatges de vídeo de les intervencions de la policia corrien com la pólvora mitjançant les xarxes socials: Twitter, Whatssap. Sabien què era el que els esperava. I no obstant això, allí estaven.

«Informeu bé si us plau», «estan venint 20 furgons de la Guàrdia Civil», «la policia està al poble del costat», o «gràcies per la feina que esteu fent», són només algunes de les frases que avui, dia de ressaca informativa, encara retinc a la memòria: «Som aquí per explicar el que succeeix en directe, les imatges parlaran per si soles, hi ha poc marge per fer política, o manipular», aquesta era la meva resposta quan algú, –sempre amb educació–, m'abordava en veure el micròfon.

És cert que vaig percebre mirades receloses, mirades escrutadores, mirades fins i tot inquisitives. Un baix preu, –ara ho crec–, per al que aquestes persones estaven disposades a suportar, amb l'únic objectiu de mantenir el seu col·legi electoral obert. «A Sallent, –bressol minaire–, sempre passa el mateix», –em digué un andalús que amb 14 anys va arribar al poble, i que durant 40 anys va treballar arrencant la sal de la roca–, «quan passa alguna cosa així, tot el poble es bolca».

Enllaç de l'article original en castellà:

https://diegosanchezmartinez.wordpress.com/2017/10/02/alli-estaban-a-pesar-de-twitter-y-whatssap/

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte