Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Endolingüística.

Els últims parlants. Com desapareix una llengua.

Mans aguanten mon.Una entrada de blog d'en Carles de Rosselló ens resumeix com desapareix una llengua. Es tracta del procés de substitució lingüística d'aquesta part del patrimoni cultural de la Humanitat, que és una llengua minoritzada. En el seu lloc, s'imposa la llengua oficial del seu respectiu estat.

Encara tenim una rica, però minvant, diversitat de llengües al planeta, diversitat que cal protegir perquè d'individus de cada idioma poden venir aportacions originals als problemes comuns. Tenint en compte també la necessitat que tothom ens entenguem, recordem des d'aquí uns amics del Centre d'Estudis Joan Bardina que contribueixen amb la seva solució.

Els primers, un col·lectiu d'esperantistes catalans, començant per en Ricard S. Güell, que reivindiquen l'oficialitat a tot el món d'una llengua que sigui de tots, però que no sigui originària de cap poble: l'esperanto o una llengua similar. Oficial juntament amb la llengua vernacle de cada nació, dins de cada nació. Amb aquesta solució, tothom es pot entendre i totes les llengües gaudeixen d'igual respecte i consideració.

Els segons, el matrimoni format pels professors Josep Elías i Christiane Meulemans, ambdós deixebles del pare d'aquesta darrera, el professor Josef Meulemans, difusors de la disciplina anomenada Endolingüística, consistent en facilitar l'aprenentatge de les llengües agrupades per famílies, d'acord amb les seves lleis comunes. Aquesta tècnica reivindica la preservació de les diferents llengües del mapa lingüístic mundial, permetent arribar més fàcilment al cor d'una multitud de pobles de la Terra, coneixent la llengua respectiva de cadascú.

Una tercera solució que ajuda a que tots els éssers humans ens entenguem, però que permet mantenir la riquesa dels diferents idiomes, és l'estudi i creació d'uns sistemes informàtics de traducció universal simultània en tots els suports possibles. Un traductor universal, en continu perfeccionament, és una eina de comunicació avançada que ajuda a trencar els diferents obstacles de comunicació existents. La seva creació i manteniment és un deure de les comunitats que pretenen integrar políticament, sense excepció, totes les variades nacions de cada continent.

Us deixem amb el relat de la pèrdua d'una llengua, fet evitable amb l'ajut de solucions com les exposades aquí, solucions que facilitarien l'objectiu comú de la lliure confederació de les ètnies i inter-ètnies, en cada continent, confluint fins assolir la Confederació Mundial.

Brauli Tamarit Tamarit.
Divendres, 18 de desembre del 2015.


La BBC blog de sociolingüística.
Carles de Rosselló i Peralta.

Els últims parlants.

Dissabte, 28 de novembre del 2015.

La senyora Boa Sr va morir el 2010, a l’edat de 85 anys. Era l’última parlant del bo, una llengua que es parlava a les illes Andaman (Índia). Us heu preguntat mai com s’extingeixen les llengües en el seu territori d’origen? Alguns episodis històrics ens ensenyen que alguns idiomes s’han perdut perquè, ras i curt, s’ha liquidat tota la població: morts els parlants, morta la llengua. Però en contextos més civilitzats, s’hi poden distingir quatre etapes.

Darrera dona bo.
Boa Sr, darrera parlant de la llengua bo, Índia.

Bilinguitzacio.Bilingüització.

La primera fase sempre comença amb la bilingüització. És obvi: només és possible substituir una llengua per una altra quan la persona pot triar entre dues o més llengües. El problema es presenta quan la bilingüització no ateny tota la població, sinó només aquells individus que pertanyen a una comunitat políticament minoritzada. En aquesta etapa, doncs, hi ha un bilingüisme asimètric: uns parlen les llengües X i Y i els altres només Y.

Pèrdua d’àmbits d’ús.

L’objectiu de qualsevol conversa és la comunicació. Això només és possible si els interlocutors comparteixen un codi (Y, en el cas que plantegem). Aquest fet provoca que totes les converses en què hi hagi membres dels dos grups lingüístics es resolguin sempre en Y: a la feina, a l’escola, al bar, etc. De manera que la llengua X va perdent progressivament àmbits d’ús. En el pitjor dels casos, parlants d’X amb actituds negatives cap a la pròpia llengua poden parlar-se entre ells en Y, cosa que accelera el procés de substitució.

Interrupcio de la llengua de pares a fills.Interrupció de la llengua de pares a fills.

Arriba un punt que els parlants d’X veuen la seva pròpia llengua com un estigma, un sistema de comunicació no útil, antic, prescindible. El punt de no retorn es produeix quan els pares X decideixen parlar en Y als seus fills. Això provocarà que els fills col·loquialitzin Y i que només tinguin coneixement parcial d’X. Amb els anys, la tercera generació ja no és capaç de parlar en la llengua dels avis, de manera que la substitució queda consolidada.

Interferència.

Paral·lelament a les tres fases descrites, n’hi ha una quarta que afecta l’estructura de l’idioma. La llengua a poc a poc es degrada, no es desenvolupa nou vocabulari, i la llengua X adopta solucions morfosintàctiques d’Y i molts manlleus lèxics. Tot plegat reforça la percepció que la llengua X ja no és una llengua útil.

Molt esquemàticament, doncs, aquest és un dels camins que expliquen de quina manera una llengua es mor. No he parlat de les causes que porten a assumir aquest comportament lingüístic. Ara només em limitaré a dir que no és una decisió lliure dels parlants, sinó que la política (lingüística) que adopta el govern d’Y condiciona de formes diverses les tries lingüístiques de les persones. El fet que no hi hagi una amenaça explícita no vol dir que no hi hagi estratègies perquè els individus adoptin un determinat capteniment social i lingüístic.

En aquest vídeo podeu sentir Boa Sr cantant una cançó. És el so d’una llengua que ja no es parla.

Boa Sr, the last member of the Bo tribe, sings.

Si us ha agradat l’article, us animo que el compartiu i que deixeu els vostres comentaris en el blog. I si no us ha convençut, també m’agradaria molt saber el perquè.

Enllaç a l'entrada original del blog en català:

http://www.labbc.cat/els-ultims-parlants


Enllaços relacionats:

Abel Montagut: «Amb l'esperanto parles amb l'altre des d'un pla d'igualtat».

La piràmide política planetària.

Alexandre Deulofeu: «Com arribarem a la confederació universal?».

Imaginem la Península Ibèrica ocupada pels francesos.

Un estat, dues llengües vernacles.

Boa Sr, the last member of the Bo tribe, sings (video).

Endolingüística.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte