Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Per què el mòbil només et durarà dos anys.

Canal 3/24. Logotip.Canal 3/24. Diumenge, 11 de novembre del 2018.

Per què el mòbil només et durarà dos anys.

«El mòbil és l'aparell més senzill per aplicar l'obsolescència programada», assegura el president de la Fundació FENISS.

Victòria Miró.

Quants anys fa que tens el mòbil? Et funciona bé? Si ja ha superat els 24 mesos d'ús i continua a ple rendiment, estàs de sort. La majoria de mòbils no supera els 2 anys de vida útil. I el motiu cal buscar-lo en l'obsolescència programada.

Per primer cop a la història, Apple i Samsung han estat multades per alentir deliberadament els seus terminals. L'Autoritat Italiana de la Competència les va multar amb 10 i 5 milions d'euros, respectivament. Però la pràctica estaria molt més estesa.

«Tots els fabricants de mòbils practiquen l'obsolescència programada», assegura Benito Muros, president de la Fundació FENISS, que lluita contra l'obsolescència programada.

Segons Muros, els fabricants practiquen l'obsolescència sobretot a través del software.

«Per què actuar amb materials deficients si és molt més eficaç fer-ho a través de les actualitzacions?»

De fet, aquest és el motiu pel qual s'ha castigat Apple i Samsung, per empènyer els usuaris a descarregar-se actualitzacions del sistema operatiu que empitjoraven el funcionament dels seus telèfons mòbils. En el cas d'Apple la multa va ser doble per no informar que determinats hàbits dels clients podien perjudicar la bateria de liti.

Expositor de telèfons mòbils en una botiga.

Com introdueixen els fabricants l'obsolescència programada?

Segons Muros, els fabricants de mòbil ho tenen molt més fàcil que amb els electrodomèstics com una nevera, un microones o un rentavaixelles.

«El mòbil és l'aparell més senzill per aplicar l'obsolescència programada perquè estan tot el dia connectats a la xarxa. Ens envien actualitzacions de software, i quan les instal·lem funcionen com una mena de virus que alenteix el mòbil. Les aplicacions van molt més lentes, la bateria comença a desgastar-se d'una forma inusual i fins que ens en cansem.»

Els usuaris tenen assumit que des del moment que comprem un mòbil s'activa un particular compte enrere i que mai més tornarà a funcionar com el primer dia:

«Noto que em comença a donar errades tècniques, com petites aturades.»

«Me'l canvio quan la bateria es descarrega molt ràpid i em fastigueja.»

«Abans els mòbils duraven molt més. Si els Nokia els tiraves a terra i ni es trencaven!»

Compravenda d'un telèfon mòbil.

Els fabricants coneixen a través de l'IMEI de l'aparell la data en què es va fer la primera trucada i, segons els experts, comencen a incentivar la seva caducitat a partir del llançament d'un nou model.

Als tallers de reparació noten que cada cop els arriben telèfons que duren menys i són més difícils de reparar. Diuen que comprar car tampoc no és garantia de res. «Un mòbil de 100 euros, o un de 1.000, duren pràcticament el mateix», afirma Eduardo Estrada, que repara mòbils des de fa més de 10 anys al taller Doctor Móviles.

«Apple i Samsung són al podi dels que practiquen l'obsolescència programada. En canvi, HTC fabrica amb un estàndard de qualitat per sobre de la mitjana i el seu disseny és més fàcil de reparar», afirma.

Per ell, els nous dispositius tenen cada cop més traves. «Abans era molt fàcil canviar una pantalla. La canviava qualsevol i es feia en un moment. Ara no. Per exemple, per canviar una bateria, segurament hauràs de desmuntar tota la placa base per accedir-hi.»

Denuncia que els fabricants ho fan així per encarir les reparacions i fer-les més lentes per fer desistir els usuaris. «Qui pot estar-se 15 dies sense mòbil avui en dia? A nosaltres se'ns exigeix reparar-ho al moment.» També lamenta dificultats per aconseguir peces originals per fer un recanvi passats els dos anys de garantia, i com les han d'obtenir de mòbils que els clients han deixat d'usar i poden desmuntar.

Detall de la reparació d'una peça de telèfon mòbil.

Segons les últimes dades de Kantar World Panel, des que les operadores van deixar de regalar els mòbils com a estratègia per captar nous clients, els usuaris s'hi miren més a l'hora de canviar-lo. Però la freqüència no ha canviat substancialment: Als Estats Units, els usuaris es canvien de telèfon de mitjana cada 22,7 mesos; a la Xina, cada 20,2 mesos, i a Europa, cada 21,6 mesos. A Espanya, la freqüència és alta: 20,5 mesos.

Estrada considera que la kryptonita d'un telèfon mòbil és la bateria:

«Està programada per ser carregada entre 600 i 800 vegades. És a dir, que està previst que l'avaria quedi fora del període de la garantia. Després hi ha el connector de càrrega, que des del primer dia no està cobert per la garantia. Però el problema més comú és la pantalla.»

També adverteix que hi ha carcasses que impedeixen dissipar l'escalfor i que això escurça la vida útil dels components.

Per Muros, la multa a Apple i Samsung «és simbòlica, però suposa un primer pas endavant».

A Europa, només França i Itàlia han legislat contra la pràctica de l'obsolescència programada tot i l'existència d'una directiva europea que insta els països membres a promoure pràctiques per lluitar contra l'actual model «comprar, llençar, comprar», un model insostenible per al medi ambient.

Les principals associacions de consumidors, com FACUA, reclamen una llei a l'Estat que sancioni l'obsolescència programada. A més, FENISS també proposa apujar la garantia dels mòbils dels 2 als 5 anys, i promoure una etiqueta per assenyalar si un aparell és reparable.

Aparador de telèfons mòbils en una botiga.

Què poden fer-hi els usuaris?

«Els usuaris no intervenim en la vida útil del mòbil. Duren tan poc perquè senzillament estan dissenyats per durar poc», afirma taxatiu el president de la Fundació FENISS.

«Si es dissenyessin perquè es poguessin reparar i actualitzar de forma eficaç els mòbils podrien durar de 10 a 15 anys, o més sense problemes», afegeix. I recorda el fabricant Fairphone, un mòbil que està dissenyat seguint aquests criteris i que té 5 anys de garantia.

«A cap fabricant li agrada que nosaltres treballem perquè ells deixen de vendre i si deixen de vendre, deixen d'ingressar», conclou Estrada.

Conèixer les estratègies de les empreses és un primer pas per fer front a l'obsolescència programada. En aquest sentit, hi ha un tipus de caducitat que no s'instal·la en els nostres dispositius sinó en el nostre cervell. Els usuaris poden tenir-la en compte: És l'obsolescència psicològica, la percepció que el nostre mòbil ja és vell i que n'hem de comprar un de nou.

Enllaç de la notícia original en català:

http://www.ccma.cat/324/per-que-el-teu-mobil-nomes-et-durara-dos-anys/noticia/2886191/

Enllaç del lloc web de la Fundació FENISS:

http://feniss.org


Enllaços relacionats:

Quant de temps podria durar un cel·lular si no existís l'obsolescència programada?

La bombeta més antiga del món fa 117 anys desafiant l'obsolescència programada.

Bombetes solidàries.

El teu mòbil, la teva tele i la teva nevera es moriran i qui te les va vendre sap quan.

Dues entrevistes a Benito Muros. Sense Obsolescència Programada (SOP).

Compra, llença, compra, versió estesa, YouTube.

Llums i ombres del sector energètic.

Caducitat programada.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte