Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Arcadi Oliveres: «Creure en la dignitat humana i associar-nos entre persones per poder avançar».

El Punt Avui. Logotip.El Punt Avui+. Diumenge, 31 desembre 2017, 2 hores. Girona. Societat.

Arcadi Oliveres.
Economista i activista social.

Arcadi Oliveres: «Creure en la dignitat humana i associar-nos entre persones per poder avançar».

Arcadi Oliveres. Foto: Pep Padrós, Arxiu.
Arcadi Oliveres. Foto: Pep Padrós, Arxiu.

Xantal Llavina. Girona.

Catalunya ha patit una repressió inacceptable i això s’ha de dur al Tribunal de Drets Humans d’Europa i a l’ONU.

Si la raó va a favor de la llibertat de les persones, hem de continuar mantenint-nos ferms en les nostres expressions.

L’Arcadi Oliveres és una persona compromesa amb el que creu. Economista català i activista per la justícia social i la pau. Militant d’infinitat de causes des de fa una pila d’anys, Oliveres s’ha implicat en la lluita intensa i perseverant contra la manca de drets les vegades que ha calgut. Extremadament crític amb el sistema capitalista, creu que, si canviem els valors i arraconem l’egoisme, encara som a temps a deixar un planeta millor als nostres fills i nets en els propers anys.

–Quin seria el valor més important que creus t’ha acompanyat al llarg de la vida?–

–Hi ha una paraula que m’agrada molt: coherència. Voldria que allò que penses, dius i fas estigués tot relacionat. No ho pots fer sempre al 100% perquè tots som febles i cometem errors, però tinc la impressió que pensar una cosa, dir-la i, si pot ser, fer-la, és el millor que et pot passar.–

–Recordes per què vas decidir posar el teu gra de sorra per canviar el món?–

–He tingut la sort de néixer en un context polític, econòmic, social, cultural i també familiar que em conduïa cap a aquesta situació. El meu pare em prohibia tenir ni una sola arma, ni que fos de joguina, ni llegir un sol còmic que fes referència a la guerra. I a partir d’aquí em va fer néixer una voluntat pacifista. Vaig tenir la sort de tenir entre els meus mestres dos escolapis, Francesc Botey i Lluís Maria Xirinacs, reivindicatius al 100%. A la Universitat, en una època vaig viure la construcció del Sindicat Clandestí d’Estudiants. També col·laborar amb Frederic Roda o Joan Gomis... La vida m’ha anat conduint cap aquesta lluita.–

–Cada cop perdem més valors. Quins?–

–El més important, segurament, és el de la solidaritat, perquè estem en una comunitat mundial en què tots ens devem els uns als altres. Estem en un món interrelacionat i el nostre benestar depèn del fet que molta gent treballi perquè nosaltres el tinguem, i la nostra obligació és respondre també perquè ells tinguin el màxim benestar possible. Malauradament, hi ha una cosa gravíssima: quan determinades persones el volen tenir, els tanquem les fronteres perquè no arribin a casa nostra.–

–«El capitalisme és un sistema criminal i ho diré tantes vegades com faci falta: absolutament criminal». Aquesta és una frase que dius molt en les teves conferències, però què vol dir per a tu exactament «sistema criminal»?–

–Amb tres característiques ho puc deixar clar. Aquest sistema mata de gana diàriament al món almenys 40.000 persones. I això passa en un planeta que produeix aliments suficients perquè tothom pugui menjar. No és un crim, són 40.000 crims. En segon lloc, aquest capitalisme genera unes diferències cada cop més grans entre els rics i el pobres. És un sistema inadmissible. I la tercera raó és la destrucció del planeta. Un sistema que ens dona aquestes tres característiques crec que l’hem de qualificar de criminal.–

–Qui són els culpables, a parer teu?–

–Els grans poders financers: la banca, la borsa, les companyies d’assegurances... Tots aquells que es mouen en el món especulatiu. Les grans transnacionals del planeta. La recerca del lucre i el benefici creen condicions laborables inacceptables, contaminen i no actuen com caldria actuar.–

–Segons l’ONU, amb 50.000 milions anuals podríem fer inversions per eradicar la fam al món, i per rescatar els bancs hem utilitzat 92 cops aquesta quantitat. Què creus que s’ha de fer per canviar aquest sistema?–

–La primera manera d’actuar és la no col·laboració. I això, des del punt de vista empresarial: deixant de comprar determinats productes i comprar a les empreses que paguin els impostos aquí. Per exemple Ikea, que des de fa tres o quatre anys té el domicili fiscal a Liechtenstein, on d’impostos paguen 0 de 0. I això ho duen a terme moltíssimes empreses arreu del món. Per exemple, Apple és l’evasora d’impostos més gran d’Europa. Penso que l’any passat va deixar de pagar 13.000 milions als europeus.–

–Però si tanquen també aquestes botigues els seus treballadors es quedaran sense feina. És difícil ser coherent en un món globalitzat?–

–Malgrat el que podem pensar, la compra als grans supermercats o magatzems acaba sent bastant més cara que la que fem a la botigueta del nostre barri. Ens atrauen amb un producte però en comprem 10. Sobre el fet que els treballadors perdran la feina, hi ha una experiència d’una ONG catalana, Setem, que va organitzar una campanya boicot contra Benetton a Bangla Desh. Van signar un conveni amb altres cooperatives del lloc, que pagaven sous justos, van assegurar feina al treballadors i així ningú en va sortir perjudicat. Certament, es pot actuar.–

–Les persones reivindicatives, quan arriben al poder, canvien?–

–Hi ha hagut gent que s’ha mantingut ferma en les seves conviccions des del principi i fins al final. Com ara Múgica, ex-president de l’Uruguai, irreprotxable del principi fins al final. I n’hi ha d’altres que han canviat de camisa i han fet coses diferents de les que deien de joves.–

–Com has viscut el que ha passat recentment a Catalunya?–

–Catalunya està vivint i encara viurà una gran i formosa aventura de llibertat, de país nou i de voler fer les coses d’una altra manera. L’error va ser voler precipitar una mica les coses i declarar la independència quan encara les coses no eren prou madures. Soc ferventment independentista, però potser encara no teníem totes les cartes a la mà per poder fer un bon joc. Cal saber quin país volem, com serà l’economia, la política, la vida social, els mitjans de comunicació, l’estructura de l’estat, el medi ambient, la banca, etcètera. I, finalment, aquesta Catalunya s’ha d’anar a explicar a l’Estat espanyol. S’ha d’explicar que cal que ells també canviïn.–

–Trobes molt injust el que ha passat aquests darrers mesos: polítics catalans a la presó i a l’exili?–

–Ha estat una repressió completament inacceptable. Això s’ha de dur al Tribunal de Drets Humans d’Europa, a l’ONU i a molts llocs. Unes autoritats fent servir mètodes policials completament inacceptables, desplaçant milers de policies cap aquí que l’únic que han fet ha estat reprimir la gent, suprimint completament les llibertats... Això és del tot denunciable i s’ha de fer.–

–Tens esperança que el futur sigui millor?–

–Veig que hi ha dues facetes importantíssimes. Una es diu il·lusió col·lectiva. El país està il·lusionat. Ho hem demostrat moltes vegades, amb referèndums, anades a Brussel·les, etcètera. I després –i per mi, fonamental– aquest país té uns models, una manera de fer, que reclamen molt la no violència i tant de bo hi siguin sempre. Hi ha voluntat de fer bé les coses i tinc la impressió que a la llarga això ens farà guanyar les posicions.–

–Ets creient?–

–Crec en Déu i em considero cristià heterodox. De tota manera, m’apropo més al missatge evangèlic, de convivència, d’estimació, dignitat, de respecte a l’altre, que no pas a l’estructura de l’Església Catòlica o d’altres.–

–I davant de la violència general que viu el planeta, no et preguntes, algun cop, on és Déu?–

–Encara penso molt en la llibertat de l’home. Que les coses vagin malament és fruit de l’home, de la seva organització col·lectiva i també dels seus egoismes. Ens hem de preguntar com podem actuar perquè aquestes coses canviïn, hi hagi Déu o no n’hi hagi.–

–Tu vas patir un cop molt dur, amb la mort d’un fill de 28 anys. És difícil seguir creient amb Déu quan es viu una situació així...–

–Ho és, però el meu fill ens va donar una magnifica lliçó. Va tenir una agonia de 13 mesos i ens va demostrar com es podia viure amb esperança. Va venir en cadira de rodes a les manifestacions del 15-M, es va voler casar 30 dies abans de morir i crec que amb aquesta lliçó de vida que ens va donar ens ha confortat. El tenim present sempre.–

–Resumint, què caldria fer perquè el món, en general, vagi una mica millor?–

– D’entrada, tothom ha de creure en la dignitat humana, i a partir d’aquí, hem de ser capaços d’associar-nos entre nosaltres per avançar. Una sola persona pot fer molt, però moltes d’aliades en poden fer molt més. I un cop sabem què hem de fer, hem de resistir, sempre que puguem, de manera no violenta i, sobretot, perdre la por. Si creiem que aquesta raó va a favor de la llibertat de les persones, hem de continuar mantenint-nos ferms en les nostres expressions.–

Enllaç de l'entrevista original en català:

http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1311979-creure-en-la-dignitat-humana-i-associar-nos-entre-persones-per-poder-avancar.html


Enllaços relacionats:

Josep Jover: «El TC està per sota el Tribunal de Luxemburg».

Kaissa Ould Braham: «La repressió del govern espanyol a Catalunya repercuteix a la Cabília».

Bardo Fassbender: «Si entenem Europa com una federació canviar una frontera interna no hauria de ser complicat».

Referèndum. Què passarà?

Kosovo no va violar el dret internacional quan va declarar la seva independència de Sèrbia.

El dret de lliure determinació dels pobles en els tractats internacionals i a l'Estat espanyol.

Deulofeu i la pau.

Deulofeu no farà la nostra feina.

Suso del Toro: «El procés sobiranista és d'allò més modern de tot Europa».

Alexandre Deulofeu: «Com arribarem a la confederació universal?».

La piràmide política planetària.

Imaginem la Península Ibèrica ocupada pels francesos.

Els reptes pendents d'Alexandre Deulofeu i les seves solucions segons Agustí Chalaux.

Pedro Ignacio Altamirano: «Volem proclamar la República andalusa aquest 2017».

9N, el got mig buit o el got mig ple.

La tupinada no és democràcia. Els riscos del vot electrònic.

La tupinada no és democràcia. Frau en el Referèndum d'Escòcia, el «com» i el «perquè».

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte