Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Necessitem Gandhi?

Ara.cat. Logotip.Ara. Dissabte, 28 de setembre del 2019.

150 anys del naixement del líder de la No-violència.

Necessitem Gandhi?

El pensament del Mahatma no ha impregnat la política dels governs, però és al cor de molts moviments socials actuals.

Temps estimat de lectura: 9 minuts.

Necessitem Gandhi?

Artur Domingo i Barnils. Historiador.

Quan observem la deriva d’un món en crisi, tant en l’àmbit ecològic com pel que fa a l’increment de les desigualtats, el bel·licisme i les violències creixents, els milions de refugiats i desplaçats, i les amenaces constants als drets bàsics i les llibertats, és oportú preguntar-se, ara que es commemora el 150è aniversari del seu naixement, quin pot ser el paper de les idees i el llegat de Gandhi. Dit d’una altra manera: ¿ha de ser considerat una relíquia del passat o una esperança per al futur?

És una evidència que el seu missatge, basat en idees com la no-violència, la fraternitat, la vida senzilla i la justícia social, no ha impregnat la política ni la geopolítica dels estats ni dels principals mandataris del món actual. Es fa difícil trobar avui algú, dins d’aquest univers, que ens n’aporti el més mínim eco, malgrat que molts d’ells visiten i ofereixen l’ofrena al memorial dedicat al Mahatma en les seves visites d’estat a Delhi. És encara més punyent el fet que a l’Índia mateix, on oficialment se’l considera el pare de la nació, la política governamental s’hagi allunyat, dia rere dia, del seu missatge. I aquest allunyament és més palès sota el govern fonamentalista de Narendra Modi, que ha emprès una deriva clarament autoritària, l’última manifestació de la qual ha estat la suspensió de l’estatut especial per al Caixmir, amb totes les conseqüències que comporta i comportarà.

I, tanmateix, el llegat de Gandhi és viu i influeix moviments i teories que busquen transformar aquest món en un indret més just i habitable per a tothom. Va influir en Luther King i el moviment pels drets civils als EUA, però també en César Chávez, defensor dels camperols; en l’italià Lanza del Vasto, així com en Nelson Mandela... i en pensadors com Gene Sharp, E.F. Schumacher, Ivan Illich o Vandana Shiva, entre molts altres. Al nostre país va marcar també Lluís M. Xirinacs. Seria llarg esmentar la gran quantitat d’estudis i debats que han generat, i generen, el seu pensament i la seva experiència.

Pel que fa als moviments socials i polítics, el missatge de Gandhi ha tingut un impacte creixent en les últimes dècades. Quan el 1980 es va fundar el partit Els Verds a Alemanya, la influència de les idees de Gandhi va ser remarcable en molts àmbits, sobretot en el referent a la proposta d’una economia i organització social respectuoses amb la naturalesa i contràries al malbaratament, així com en la no-violència. En molts dels moviments socials sorgits arreu del món els últims temps, la idea de la no-violència ha substituït sovint velles idees sobre l’eficàcia dels enfrontaments violents, si bé, malauradament, no és un camí fàcil.

Podem recordar, en aquest sentit, l’experiència del 15-M, l’any 2011, en diverses ciutats de l’estat espanyol, en què en les manifestacions i concentracions van aparèixer cites de Gandhi i referències a les seves propostes. I tenim l’evidència que en el moviment sobiranista català les apel·lacions a la no-violència, com també les referències a Gandhi i la desobediència civil, són freqüents i un dels seus principals arguments.

Per què interessa Gandhi, avui?

Certament, estem assistint a un redescobriment de la persona i la seva obra i a un interès creixent pel seu missatge. Per què? Segurament perquè, quan estem vivint una profunda crisi i s’han demostrat ineficaces moltes de les respostes tradicionals als problemes humans, ens adonem que Gandhi es va plantejar algunes de les grans preguntes i reptes que han d’encarar la societat i cada ésser humà, reptes que ara esdevenen d’una enorme rellevància per al nostre futur i el del planeta. I va oferir, a més, alguns camins que, si més no, val la pena explorar. Però les aportacions de Gandhi no es limiten als mitjans de lluita que cal utilitzar contra la injustícia, àmbit en el qual va excel·lir, sinó que abracen algunes qüestions profundes, perennes i actuals.

Sens dubte, l’aportació més coneguda és la seva defensa de la no-violència, una no-violència profunda que va des del fons de l’individu fins a les relacions socials i econòmiques, incloent-hi la resolució dels conflictes i els mitjans de lluita. Les seves campanyes, anomenades satyagraha, combinaven dos conceptes bàsics: ahimsa (no-violència) i satya (veritat). I en va demostrar, sovint, l’eficàcia.

L’opció pels més desafavorits el va portar a lluitar contra la institució de la intocabilitat, producte del sistema de castes a l’Índia que condemnava els anomenats intocables a viure discriminats i en condicions paupèrrimes. Però el va portar també a lluitar a favor dels pagesos pobres, dels treballadors i de les diverses comunitats del país. Es va manifestar a favor de la igualtat de les dones, en una societat tan patriarcal com la de l’Índia de l’època, i encara actualment, la qual cosa li va generar la complicitat de moltes d’elles. Va ser per raó d’aquesta identificació amb la gent més senzilla i oprimida que va adoptar una vida austera.

En el pla econòmic i social, va defensar que l’economia havia d’estar al servei de les persones i no a l’inrevés, que havia d’estar presidida per l’ètica i no pel benefici d’uns quants. Propugnava un sistema econòmic descentralitzat i en harmonia amb la naturalesa. Va ser molt crític amb el maquinisme i la tecnologia, sobretot si aquesta no estava al servei del benestar de la societat, així com amb el consumisme superficial com a finalitat. Per això molts ecologistes el van considerar un referent i, en els últims anys, els defensors de les teories d’un decreixement econòmic, per evitar el col·lapse al qual semblem abocats, reivindiquen moltes de les idees de Gandhi.

D’altra banda, va propugnar el diàleg interreligiós i intercultural, en lloc de l’enfrontament, i va vincular la lluita per la transformació de la societat en un sentit més just amb la pròpia lluita personal de cada individu per millorar èticament, com l’única via real de transformació, sense separar l’àmbit social de l’individual; i ens va mostrar un estil de lideratge no demagògic, ni sectari, sinó responsable i basat en l’exemple i la coherència.

Tanmateix, el pitjor servei que es pot fer a la seva obra és santificar-lo, perquè això el faria inoperant. Gandhi va ser un ésser humà, amb les seves contradiccions i errors, que va buscar honestament un camí de realització que el va portar a dedicar la seva vida al servei de les causes que va considerar justes, en una recerca permanent fins a la fi de la seva vida. I aquesta recerca la va fer en diàleg amb altres tradicions, ja que es va interessar no només per les seves arrels índies, sinó també per les teories i escrits de Tolstoi, Thoreau i Ruskin, entre molts altres. Recuperar i actualitzar el llegat de Gandhi, per fer-ne una cosa viva, requereix fer-lo dialogar amb altres tradicions i propostes sorgides a Orient i Occident que busquen també respostes per evitar el col·lapse i redreçar, si encara és possible, el futur del nostre món en crisi.

Cronologia.

Com un jove de bona família es va convertir en pare de la nació índia i referent de la lluita no-violenta.

1869. Naixement i estudis a Londres.

Mohandas Karamchand Gandhi va néixer el 2 d’octubre de 1869 a Porbandar, a l’Índia britànica, en el si d’una família de la casta comerciant. El seu pare, Karamchand Gandhi, va ser un primer ministre local, i la seva mare, Putlibai, li va ensenyar a no fer mal a cap ésser viu, a ser vegetarià i a ser tolerant amb les diferents sectes religioses. Gandhi no va ser un bon estudiant però el 1887 va anar a Anglaterra, on es va llicenciar en dret. Després va intentar exercir d’advocat a Bombai, sense gaire èxit.

1893. Sud-àfrica i la consciència política.

El 1893 accepta una feina a Natal, a Sud-àfrica, on comprova de primera mà la marginació que pateixen els indis i la resta de minories que hi viuen. El 1906 organitza la lluita no-violenta contra una llei que obligava tots els indis del Transvaal a registrar-se. Durant 7 anys serà empresonat diversos cops.

1915. Retorn a l’índia i lluita per la independència.

El 1915 torna a l’Índia, on entra en contacte amb el Partit del Congrés, que encapçala la lluita per la independència del país. El 1921 obté el poder del partit, que reforma per fer-lo de masses i posar en pràctica els seus mètodes de lluita, com el boicot als productes britànics o la no-cooperació.

1930. La marxa de la sal i la desobediència.

Entre el 12 de març i el 6 d’abril de 1930 Gandhi i un reduït grup de seguidors van fer una marxa de 300 quilòmetres per fer una crida a desobeir el monopoli britànic sobre la sal. Els seus seguidors van començar a recollir sal sense permís. Les autoritats van empresonar 60.000 lladres de sal.

1942. Arrestat pels britànics.

Els britànics van arrestar Gandhi i tot el Comitè de Treball del Congrés l’agost de 1942. Gandhi va ser retingut durant dos anys al palau de l’Aga Khan, durant els quals van morir la seva dona i la seva secretària. El van alliberar el 1944 pel seu precari estat de salut a causa dels dejunis i perquè no es convertís en un màrtir.

1945. Oposat a la partició de l’Índia.

Al final de la guerra, Londres va donar l’ordre de transferir el poder a mans índies. Gandhi va cridar a la lluita i va aconseguir l’alliberament de 100.000 presos polítics. El líder pacifista es va oposar al pla de partició de l’Índia (la creació del Pakistan i Bangladesh, de majoria musulmana), però la violència interreligiosa el va obligar a rectificar per evitar una guerra civil. Tot i així, el dia de la independència de l’Índia Gandhi no ho va celebrar i va passar la jornada tancat al seu domicili de Calcuta.

Enllaç de l’article original en català:

https://www.ara.cat/dossier/llegat-inspirador_0_2316368355.html


Enllaços relacionats:

38 idees força per avançar en una estratègia civil noviolenta que faci front a usurpacions de les institucions o cops d'estat i a agressions exteriors o ocupacions territorials. Gene Sharp.

La revolta pacífica (1). Entendre l’estratègia de la no-violència. Eduard Peris i Xavier Carmaniu.

La revolta pacífica (2). Gandhi i la perseverança de la no-violència. Eduard Peris i Xavier Carmaniu.

La revolta pacífica (3). Sèrbia: Dotze joves tomben la dictadura de Milosevic. Eduard Peris i Xavier Carmaniu.

La revolta pacífica (4). Solidaritat: les dones invisibles de la resistència no-violenta polonesa. Eduard Peris i Xavier Carmaniu.

La revolta pacífica (i 5). Què s’amaga darrere la història de Rosa Parks? Eduard Peris i Xavier Carmaniu.

La revolta pacífica. L'home que tombava dictadures amb llibres: Gene Sharp (1928-2018). Eduard Peris.

Pepe Beúnza: «Quan vols canviar una societat injusta i violenta has d’assumir riscos i un d’ells és la presó». Surtdecasa.cat.

Lluís Fenollosa: «El conflicte que es guanya per la força sempre rebrota». El Periódico de Catalunya. Gemma Tramullas.

Perquè cal portar un llaç groc. Pepe Beúnza.

Les múltiples cares de «la nostra sal». Lluís Planas Herrero.

Comentaris sobre l'1-O. Pepe Beúnza.

Pepe Beúnza: «Si no fos per la desobediència civil, encara seríem a les cavernes».

Carta a un policia armat. Lluís Maria Xirinacs.

Acte de record del llegat de Xirinacs al barri barceloní de la Sagrada Família.

Brussel·les «si l'Estat impedeix l'1-O».

La defensa civil noviolenta. Gene Sharp (pdf i epub).

Martí Olivella explicant la defensa civil no violenta en el programa «Tot es mou» de TV3. 3-4-2018.

Vaga de fam per Catalunya. Diari de vint-i-un dies. Lluís Maria Xirinacs (pdf).

L'espectacle obsessiu. Diari de presó-I/1974. Lluís Maria Xirinacs (pdf).

Entro en el gran buit. Diari de presó-II/1975. Lluís Maria Xirinacs (pdf).

La no-violència en la pau i en la guerra. Mohandas Karamchand Gandhi. Introducció: Lluís Maria Xirinacs.

Documents sobre assemblees de Lluís Maria Xirinacs (índex).

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte