Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nou apartat:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Proposta de circumscripcions.

Avui. Logotip historic.Avui. Divendres, 3 de novembre de 1978. Pàgina 3.

Proposta de circumscripcions.

Josep Maria Huertas Claveria signant exemplars de «Tots els barris de Barcelona», per Sant Jordi de l'any 1976, poc després de sortir de la presó.Divendres, dia 3 de novembre, caldrà resoldre, a Sau, la qüestió de la forma d'eleccions al primer Parlament de Catalunya.

No hi haurà dues Cambres. Tradicionalment la Cambra baixa representa la població i és proporcional al nombre d'habitants, i la Cambra alta vetlla per les demarcacions naturals del territori, en el nostre cas, les comarques. No hi ha acord entre els vint redactors del projecte d'Estatut de Catalunya. Com cal fer la composició de l'única Cambra de representants?

Proposo un model mixt que, al meu judici, respecta amb molta aproximació tots els interessos en joc, posat que el país conserva, d'una banda, unes comarques molt vives, però molt deprimides i, d'altra banda, sofreix la conurbació barcelonina molt desenrotllada, però amb una qualitat de vida ínfima.

Deixo als entesos en lluita de classes l'estudi de si aquest model és progressiu o regressiu.

En el model emprat hi ha cent dos escons i setanta circumscripcions electorals. Però, poblacions com l'Hospitalet, Sabadell, Terrassa, Badalona i Santa Coloma, igual com s'ha fet a Barcelona, es poden subdividir en barris.

És indicatiu. La població dels barris és aproximada. Totes les xifres de població són del 1974. Caldria posar-les al dia. La divisió comarcal és de la Generalitat de la República. La divisió de Barcelona en barris s'ha tret de Tots els barris de Barcelona, de Jaume Fabré i Josep M. Huertas. Edicions 62, Barcelona, abril 1976.

Avantatges:

  1. Respecta les comarques (territori i, en especial, els més deprimits): mínim, 1 diputat.
  2. Es proporcional a la població: un diputat per cada 50.000 habitants.
  3. Respecta la població (nombre d'habitants): el mínim de 50.000 habitants és baix, la qual cosa dóna un nombre alt de diputats (més de cent per a una població de cinc milions i mig d'habitants).
  4. Respecta les grans concentracions d'habitants, desateses en llurs infraestructures.
    1. Dintre de cada comarca, tot municipi que arribi a 50.000 habitants es constitueix en circumscripció electoral a part.
    2. Dintre de cada municipi, els barris o les agrupacions de barris que arribin als 50.000 habitants també es constitueixen en circumscripcions electorals.
  5. Això hauria de ser preceptiu per al municipi de Barcelona. Proposo una divisió de Barcelona en dinou circumscripcions electorals, que respecta els barris tradicionals, tot agrupant-los per arribar a la població de 50.000 habitants.

Circumscripcions electorals.

IX Vegueria (Seu d'Urgell) – 50.388.

  1. Alt Urgell, 18.856 – 1 diputat.
  2. Pallars Jussà, 19.491 – 1 diputat.
  3. Pallars Sobirà, 7.052 – 1 diputat.
  4. Vall d'Aran, 4.989 – 1 diputat.

VIII Vegueria (Lleida) – 282.860.

  1. Garrigues, 23.902 – 1 diputat.
  2. Noguera, 47.673 – 1 diputat.
  3. Segarra, 16.841 – 1 diputat.
  4. Segrià (comarca), 61.665 – 1 diputat.
  5. Lleida (ciutat), 95.874 – 1 diputat.
  6. Urgell, 36.905 – 1 diputat.

VII Vegueria (Manresa) – 271.960.

  1. Anoia, 71.040 – 1 diputat.
  2. Bages, (comarca), 82.807 – 1 diputat.
  3. Manresa, (ciutat) 63.604 – 1 diputat.
  4. Berguedà, 43.472 – 1 diputat.
  5. Solsonès, 11.041 – 1 diputat.

VI Vegueria (Vic) – 150.550.

  1. Cerdanya, 12.453 – 1 diputat.
  2. Osona, 104.379 – 2 diputats.
  3. Ripollès, 33.718 – 1 diputat.

V Vegueria (Tortosa) – 129.291.

  1. Baix Ebre, 66.734 – 1 diputat.
  2. Montsià, 47.996 – 1 diputat.
  3. Terra Alta, 14.591 – 1 diputat.

IV Vegueria (Reus) –155.685.

  1. Baix Camp (comarca), 34.094 – 1 diputat.
  2. Reus (ciutat), 67.310 – 1 diputat.
  3. Conca de Barberà, 18.516 – 1 diputat.
  4. Priorat, 11.743 – 1 diputat.
  5. Ribera d'Ebre, 24.022 – 1 diputat.

III Vegueria (Tarragona) – 300.046.

  1. Alt Camp, 30.519 – 1 diputat.
  2. Alt Penedès, 57.651 – 1 diputat.
  3. Baix Penedès, 24.238 – 1 diputat.
  4. Garraf, 63.968 – 1 diputat.
  5. Tarragonès (comarca), 30.830 – 1 diputat.
  6. Tarragona (ciutat), 92.840 – 1 diputat.

II Vegueria (Girona) – 396.183.

  1. Alt Empordà, 77.119 – 1 diputat.
  2. Baix Empordà 74.849 – 1 diputat.
  3. Garrotxa, 45.624 – 1 diputat.
  4. Gironès (comarca), 50.805 – 1 diputat.
  5. Girona (ciutat), 73.093 – 1 diputat.
  6. La Selva, 74.693 – 1 diputat.

I Vegueria (Barcelona) – 3.798.661.

  1. Baix Llobregat (comarca), 270.395 – 5 diputats.
  2. Cornellà (ciutat), 88.115 – 1 diputat.
  3. Sant Boi de Llobregat (ciutat), 57.847 – 1 diputat.
  4. Barcelonès (comarca), 71.886 – 2 diputats.
  5. Badalona (ciutat), 184.193 – 3 diputats.

Barcelona.

  1. Montjuic, Poble–sec, 80.000 – 1 diputat.
  2. Sants, les Corts, la Bordeta, Hostafrancs, 130.000 – 2 diputats.
  3. Sarrià, Pedralbes, Vallvidrera, 97.000 – 1 diputat.
  4. Esquerra de l'Eixample, Sant Antoni, 163.000 – 3 diputats.
  5. Sant Gervasi, el Puiget, 95.000 – 1 diputat.
  6. Gràcia, la Salut, Vallcarca, Penitents, 116.000 – 2 diputats.
  7. Dreta de l'Eixample, Sagrada Família, 185.000 – 3 diputats.
  8. Districte cinquè, 73.000 – 1 diputat.
  9. Barri antic, 70.000 – 1 diputat.
  10. Barceloneta, 50.000 – 1 diputat.
  11. Poble nou, 85.000 – 1 diputat.
  12. Clot, Sagrera, 55.000 – 1 diputat.
  13. Besòs, Maresme, Verneda, Bon Pastor, Casas Barates, 170.000 – 3 diputats.
  14. Guinardó, 65.000 – 1 diputat.
  15. Sant Andreu, Vilapicina, 75.000 – 1 diputat.
  16. Deu Barris, 144.000 – 2 diputats.
  17. Coll-Carmel-Can Baró, 55.000 – 1 diputat.
  18. Horta, 50.000 – 1 diputat.
  19. Vall d'Hebrón, Sant Genis, Montbau, 70.000 – 1 diputat.
  20. L'Hospitalet (ciutat), 267.359 – 5 diputats.
  21. Santa Coloma de Gramenet (ciutat), 131.411 – 2 diputats.
  22. Maresme (comarca), 131.193 – 2 diputats.
  23. Mataró (ciutat), 88.572 – 1 diputat.
  24. Vallès Occidental (comarca), 188.455 – 3 diputats.
  25. Sabadell (ciutat), 179.716 – 3 diputats.
  26. Terrassa (ciutat), 153.226 – 3 diputats.
  27. Vallès Oriental, 169.670 – 3 diputats.

Total Principat 5.535.624 – 102 diputats.
Ciutat de Barcelona té 28 diputats.
Comarca Barcelona té +12 diputats.
Tot el Barcelonès 40 diputats.
Comarques Primera Vegueria +22 diputats.
Total Primera Vegueria 62 diputats.
Les altres vuit vegueries +40 diputats.
Total: 102 diputats.

Lluís Maria Xirinacs.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte