Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Derrotat. Diari d'un senador. Índex. Diari d'un senador. Barbàrie política. Diari d'un senador.

Diari d'un senador.

Mundo Diario. Logotip històric.Mundo Diario. Diumenge, 12 de febrer del 1978.

Autodeterminació prohibida per a ús intern.

Adhesiu amb el lema «Catalunya amb la Lliga dels Drets dels pobles».Al Ple del Senat de dijous passat, el senador Alexandre Cirici i Pellicer va fer una viva interpel·lació al Govern per la prohibició, el novembre passat, del Congrés Internacional de la Lliga per als drets i l’alliberament dels Pobles que s'havia de celebrar a Barcelona. Cirici va llegir els quatre punts dels drets dels pobles i va dir que podien ser subscrits per tothom. Va preguntar el perquè de la prohibició i va demanar al Govern que es decidís sobre aquests quatre punts.

El ministre de l'Interior, Martín Villa, en nom del Govern va parlar de «aquesta anomenada Lliga per als drets i alliberament dels pobles» de la mateixa manera amb què havia parlat del franquisme. Per a ell, com que la Lliga no està oficialitzada per l'ONU o altres grans organitzacions internacionals, ja no existeix. Va justificar la prohibició perquè, segons informe del Ministeri d'Afers Exteriors, les accions que tinguessin lloc al Congrés haguessin compromès greument les relacions exteriors d'Espanya.

Cirici va observar que en un Congrés no es realitza cap tipus d'acció, sinó que es discuteix. I la discussió és un dret fonamental.

Juan María Bandrés també va intervenir. Pertany a la Lliga. Va dir haver participat en els seus Congressos de Brussel·les i Florència, en els temps en què es viatjava clandestinament, sense passaport. Estava molt agraït a l'hospitalitat de Bèlgica i Itàlia i va afirmar que havia tingut el gran disgust quan l'oferta d'hospitalitat de Barcelona va ser frustrada per l'Estat espanyol que diu que vol ser democràtic.

Va explicar també que va estar diverses vegades gestionant el permís amb Oreja Aguirre, ministre d'Exteriors, i que per la seva part no hi havia cap problema. Llavors Bandrés va assenyalar com a únic responsable a Martín Villa.

Aquest va tornar a agafar el micròfon i va dir: «Em sorprèn gratament que el senyor Bandrés conegui les interioritats dels ministeris del Govern millor que jo; però jo al cap i a la fi sóc un manat i les decisions es prenen a un nivell superior». Quan es pregunta a un policia el perquè de la seva actuació respon el mateix.

El que més va excitar a Martín Villa va ser el tema dels drets dels pobles: «Poble és un concepte totalment indefinit, ambigu, mancat de tot rigor científic. –Cirici no pensa així i aviat publicarà en «El País» un article parlant d'això.– No té el Govern perquè definir-se davant d’una cosa tan poc formal. A més les regions d'Espanya són una cosa tan interna que l’hem de definir nosaltres i ningú de fora té per què venir a exigir drets d'autodeterminació al nostre territori.»

Per fi havia saltat la llebre.

Lluís M. Xirinacs.

Derrotat. Diari d'un senador. Índex. Diari d'un senador. Barbàrie política. Diari d'un senador.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte