Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Es va podrir l'indult. Diari d'un senador. Índex. Diari d'un senador. Entesa econòmica. Diari d'un senador.

Diari d'un senador.

Mundo Diario. Logotip històric.Mundo Diario. Dimecres, 28 de desembre del 1977.

Nacionalitat o ciutadania.

Persones de diferent ciutadania al voltant del món. Font: Bloc Ciudadanía y democracia.Rebo una carta amb una queixa sobre el text constitucional que, en forma d'avantprojecte, ha arribat al públic. La resumeixo.

Es tracta d'una parauleta que, però, és de molta importància. En l'article primer es reconeix que «Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic» (millor seria afegir: Estat plurinacional).

En l'article segon es reconeix l'existència de diferents «nacionalitats i regions» (millor seria: nacionalitats amb les seves regions).

Fins aquí la formulació d'estat i nacionalitats és concreta. Però l'article 11 paràgraf primer diu com s'adquireix o es perd «la nacionalitat espanyola». I en el paràgraf tercer contempla la possibilitat «de doble nacionalitat» amb països d'especial vinculació històrica, per exemple Argentina i Espanya.

En el text d'aquests dos paràgrafs es confonen «nacionalitat» amb «ciutadania». Es podrien citar infinitat d'autoritats mundials en aquestes matèries que distingeixen els dos conceptes. Citaré la Gran Enciclopèdia Catalana:

«Ciutadania: Condició o dret que ostenten els que pertanyen a una comunitat erigida en Estat, que expressa el vincle existent entre aquest i els seus membres... convé no confondre ciutadania amb nacionalitat; aquesta expressa la qualitat de pertànyer a una comunitat nacional determinada, que pot coincidir o no amb una comunitat política estatal».

És curiós observar reflectit en el Larousse el centralisme francès: «Nacionalitat: Vincle que s'associa a una persona individual o jurídica amb un Estat».

És bo recordar que, en els documents d'identitat de la Unió Soviètica, no es posa nacionalitat soviètica, sinó nacionalitat russa, ucraïnesa, armènia, tàrtara, georgiana, moldava, etc. i fins i tot jueva, tot i no tenir aquests territori nacional propi com els altres ciutadans soviètics.

Caldrà substituir «nacionalitat espanyola» per «ciutadania espanyola».

Acaba la seva carta el meu corresponsal amb una cordial salutació d'un català de ciutadania espanyola però de nacionalitat catalana.

Lluís M. Xirinacs.

Es va podrir l'indult. Diari d'un senador. Índex. Diari d'un senador. Entesa econòmica. Diari d'un senador.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte